Una foto honesta del Port d'Andratx...
Fa uns dies vaig acostar-me al Port d'Andratx per fer una foto per publicar a un llibre de caire cultural (que té una component turística, no pot ser d'altra manera aqui a Mallorca!) |
La devastació territorial perpetrada el els darrers 50 anys en aquell indret és indescriptible. |
|
Vaig retratar aquells nierons d'abelles, les faveles d'alemanys de la muntanya... un material escrupulosament veridic, testimoni del que hi ha. Ni més ni pus. La realitat del port d'andratx es tan dolorosa que me costa no mostrar les imatges del desastre. |
El fàstic me va dur a provar a fer dues fotos que només es poden treure fent una pirueta... cercant aquell reconet que encara no han destruit... imatges que no soportarien un 'zoom out'. |
Vaig recórrer als reflexes de mar i de cel; al contrallum, que fón a negre l'espant urbanístic... Intentar emular un dels fotògrafs de natura que tantes vegades m'ha inspirat, era una opció. Ai, la nostra roqueta presumida, que es resisteix a deixar morir el seu encant... Instantàniament me vaig sentir fals... mentider... a l'altura dels empresaris que venen aquella Mallorca que per ser vista cal usar cucales*. |
La solució va arribar per casualitat.
El salvapantalles de l'ordinador de casa de ma mare anava passant les diapositives del meu pare.
Fotos de la mallorca que fou. La Mallorca enyorada.
La Mallorca que s'assemblava a les illes remotes de Croàcia o de Grècia que encara no han rebut la destralada de la cobdicia turistica.
Una del Port d'Andratx.
De 'quan no hi havia res'
Aixi es com esta ara...
*CLUCALES (o cucales). f. pl.
Conjunt de dues rotlanes d'espart o de palma, unides amb un cordó d'això mateix, que es posen davant els ulls de la bístia que roda a una sínia o a un molí, perquè no es maregi (Mall., Men.); cast. anteojeras. A las malas | haver de batre en cucalas, Aguiló Poes. 142.
Comentaris
Impressionant les diferéncies del fons, les montanyes, entre la foto de ton pare i la teva del mateix enquadrement!!