Una foto honesta del Port d'Andratx...


Fa uns dies vaig acostar-me al Port d'Andratx per fer una foto per publicar a un llibre de caire cultural (que té una component turística, no pot ser d'altra manera aqui a Mallorca!)

La devastació territorial perpetrada el els darrers 50 anys en aquell indret és indescriptible.


Vaig retratar aquells nierons d'abelles, les faveles d'alemanys de la muntanya... un material escrupulosament veridic, testimoni del que hi ha.
Ni més ni pus.
La realitat del port d'andratx es tan dolorosa que me costa no mostrar les imatges del desastre.

El fàstic me va dur a provar a fer dues fotos que només es poden treure fent una pirueta... cercant aquell reconet que encara no han destruit... imatges  que no soportarien un 'zoom out'.

Vaig recórrer als reflexes de mar i de cel; al contrallum, que fón a negre l'espant urbanístic...
Intentar emular un dels fotògrafs de natura que tantes vegades m'ha inspirat, era una opció.
Ai, la nostra roqueta presumida, que es resisteix a deixar morir el seu encant...


Instantàniament me vaig sentir fals... mentider... a l'altura dels empresaris que venen aquella Mallorca que per ser vista cal usar cucales*.


La solució va arribar per casualitat.
El salvapantalles de l'ordinador de casa de ma mare anava passant les diapositives del meu pare.
Fotos de la mallorca que fou. La Mallorca enyorada.
La Mallorca que s'assemblava a les illes remotes de Croàcia o de Grècia que encara no han rebut la destralada de la cobdicia turistica.
Una del Port d'Andratx.
De 'quan no hi havia res'


foto: Jaume Font Pujol circa 1963
A mesura que el nin de la foto va créixer, li varen anar destruint el Port d'Andratx.
M'agrada aquesta foto perque es honesta, no menteix, no es endimoniadament recercada com les dels fulletons turístics.
Ens mostra el que hi havia, i quan arribin al lloc veuran
Tocarà publicar una d'aquelles venerades diapositives del meu pare, que les feia amb comptagotes de cares que eren.
I a mi me tocarà fer un 'cameo' cinquanta anys després.
Estic xulo amb aquell guardapits... o no?


Aixi es com esta ara...


*CLUCALES (o cucales). f. pl.
Conjunt de dues rotlanes d'espart o de palma, unides amb un cordó d'això mateix, que es posen davant els ulls de la bístia que roda a una sínia o a un molí, perquè no es maregi (Mall., Men.); cast. anteojeras. A las malas | haver de batre en cucalas, Aguiló Poes. 142.





Comentaris

mika ha dit…
Amb cucales i fent cucaveles.. ;-) així segueixen els fotògrafs de turisme venent les postals de paisatges verges de les illes del paradís que s'exposen a la fira de turisme ITB, i que empresaris i consellers de turisme mostren fardant mentres maquinen les properes operacions de monopoly.
8:54 p. m.
satalaieta ha dit…
Moltes gràcies. Està molt bé. Molt bon reportatge. Qui estima Mallorca,... Llàstima de que els destructors no ens deixen Mallorca bella més que en la nostalgia: En el record, en fotos antigues,...

Impressionant les diferéncies del fons, les montanyes, entre la foto de ton pare i la teva del mateix enquadrement!!
12:10 a. m.
Anònim ha dit…
Gracis Exonauta! Tant de bo les proximes generacions sapiguem triar millor que les anteriors, des de l'amor a la terra.
9:20 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Imatge
A gaudir del Barranc (Podeu veure videos del pla al final d'aquest post) Un cop més, el dijous 4 d'Abril farem una diada de crema de restes de poda. Me direu... cremar?? a cateva, Toni?? idò si: tot i que vaig comprar una fantastica capoladora, que la varem pujar en helicòpter (historia recollida en el tercer capitol de la segona sèrie del programa 'A Muntanya', la màquina està fent feina a tope en finques dels meus veïnats. Que perquè? idò perque l'accés pel cami vell no és possible perque esta molt deteriorat. He de fer un parell de reparacions per poder accedir a casa a traves del meu veinat... tot arribarà! Aquest cop (molts de vosaltres ja sabeu que m'han operat del maluc: tot va molt be, pero no tant com per poder pujar la setmana que ve!) Na Rocío (amb la fletxa blava a la foto) és la persona que vos rebrà a casa i que sap el que s'ha de fer. Ella ha estat podant oliveres i trocejant la rama, per poder-la aprofitar a la cuina i la estufa de casa. La r
Més informació

És car l'oli de la serra de tramuntana?

Imatge
Fa 25 anys varem comprar can Garbulla al Barranc.  Tots aquests anys hem tengut cura le les oliveres, i hem restaurat les parets caigudes. No sempre tenim oliva per diferents motius, i no és el que mes ens preocupa: suposo que resulta evident que no es pot fer molt de negoci amb un olivar de 12000 m2, 180 oliveres sense accés rodat... Tot i així, Can Garbulla és un excel·lent laboratori per tocar amb les mans la realitat del que fou, i que és, un olivar de muntanya.  Un lloc on es pot fer el que m'agrada anomenar 'oli impossible', i temptar de contestar les preguntes que mos feim quan navegam per frècia i veim, aqui i allà, tanques d'oliveres en llocs inverosímils que traspúen l'amor dels qui les cuiden. Un club transfronterer no formalitzat que ens connecta amb un desig: viure respectant la terra. Per demà dissabte dia 9 hem organitzat un workshop experiencial: el taller teoricopractic presencial gratuït titulat 'és car l'oli de la serra de tramuntana'
Més informació

Juliette ens ha fet un desastre, i noltros l'enviam a fer punyettes

Imatge
 Tenim en marxa un seguit d'accions que vos contarem aviat. El Barranc de Biniaraix és un lloc on l’activitat agrària ha deixat una empremta espectacular en forma de treball adaptatiu d’un lloc esquerp per a poder ser cultivat, fins al punt de ser considerat ‘la capella sixtina de la pedra seca’  Video descriptiu del Barranc:   Llista de reproducció amb més videos:  Enguany, com cada any, hem fet, amb ajuda de voluntariat de TAIB, en un programa de Custòdia de Territori recolzat pel Consorci Serra de Tramuntana, hem fet la poda de les oliveres, que les manté vigoroses, productives, i resistents a ventades i nevades. A l’hivern, tradicionalment, l’eliminació dels restes de poda es fa cremant la branca prima i guardant la més gruixuda per a cremar a les cases  La gran nevada del temporal Juliette de 2023, més enllà de l’espectacle de postal, va deixar una factura que els propietaris del Barranc tardarem anys en poder 'pagar' Va ser el que es diu ‘ne
Més informació