plou pero plou bloc

A principis de Juny anirem a Grècia altra vegada. Mos queda mooolt per veure. L'any passat varem gandulejar una mica pel Jònic, disfrutant del temps calmat, de la tranquilitat de les seves cales i fent una detallada visita al Golf de Corint. Enguany hem decidit no retrassar més la visita a Creta i a Rodes, les grans illes del Sud que fa anys que ens esperen. En un parell de setmanes creuarem les hospitalàries illes jòniques per baixar cap el Peloponès oriental. Intentarem baixar a terra a les solitàries i tempestuoses Strofades si la mar ens deixa, i també correrem algún dels troços de la costa del Peloponés que encara no hem trepitjat. En nostre vaixell, un Trintella IV de 1971, el varem comprar el 2013.Per alguns és un vaixell de culte, que demostra la seva robustesa i qualitats de navegació amb mar dura, unes condicions que nosaltres sempre tractam d'evitar (coses del hedonisme i contemplació que impregnen les nostres travesses). Fins i tot hi ha una associació

L'esplet d'oliva d'enguany al Barranc ha estat espectacular. El nostre veinat, en Pere de Can Pa i Peix, diu que no havia vist mai una anyada com aquesta, i augura que jo no ho tornaré a veure! Certament els arbres han estat generosos, i si no hem collit més oliva és perquè ens no hem organitzat millor... o que no teniem clar què en fariem de tanta oliva. A la fi, hem acalat el cap i hem envestit, convençuts com estam de que trobarem qui vulgui el fruit d'aquestes oliveres, si o si. Hem fet espès i menut per collir i traginat tota l'oliva que hem pogut -mai n'haviem collit tanta- i enguany hem après molt de questions de logistica. Hem comprat una taula-rampa per eliminar la fulla que ha fet una feinada, caixes, teles... i en Toni Serra mos ha regalat unes canyes de bambú per treure's el barret! Possiblement l'any que ve no hi haurà esplet (sol passar després d'una bona anyada, els arbres es prenen un merescut descans) i el 2019 mirarem de co