Brassinoesteroides, no gracias!

L'editorial de la revista "Food engineering & ingredients - Lab International" que per alguna misteriosa raó arriba mensualment a la meva oficina, me dona peu a conèixer les darreres tendències de la indústria alimentària 'en calent'.


Just obrir la primera pàgina del número d'octubre de 2009, m'ha ferit la vista el títol de l'editorial de la revista: "Food safety, from farm to fork" (Seguretat alimentària, de la granja a la forquilla). Amb aquest titolar, intenta apropiar-se de l'iniciativa Fish to Fork (Peix a la forquilla), que publicita restaurants que serveixen peix pescat amb mètodes ambientalment correctes.
La directora de la publicació fa colzes per tenir un lloc entre els que, farts de catàstrofes alimentàries, decidim cada dia que anirem a cercar pel nostre compte les persones que produeixen el que menjam.
Però encara havia de trobar una sorpresa pitjor, llegint el contingut de l'editorial. La directora de la publicació explicava que els consumidors abandonen els productes de l'agricultura industrial i compren productes orgànics perquè saben que tenen restes de pesticides. Joiosa, la redactora comunica al món dels productors i usuaris de pesticides que sembla que s'ha descobert una nova família d'hormones -els Brassinoesteroides- que 'estimulen' el metabolisme de les plantes, fent-les eliminar els pesticides més aviat.

Així que cap problema: ja tenim una altra substància per esquitar les collites després de cobrir-les de pesticides i herbicides. Per comptes de la solució més senzilla i neta (l'agricultura ecològica), afegir al banyat.

Comentaris

Unknown ha dit…
Y se queda tan ancha... Mes trastos per esquitxar , sa cosa es vendre producte , que tenen en es cap?. No te donis de baixa d'aquesta revista, que aixó es una mina. .
1:01 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Imatge
A gaudir del Barranc (Podeu veure videos del pla al final d'aquest post) Un cop més, el dijous 4 d'Abril farem una diada de crema de restes de poda. Me direu... cremar?? a cateva, Toni?? idò si: tot i que vaig comprar una fantastica capoladora, que la varem pujar en helicòpter (historia recollida en el tercer capitol de la segona sèrie del programa 'A Muntanya', la màquina està fent feina a tope en finques dels meus veïnats. Que perquè? idò perque l'accés pel cami vell no és possible perque esta molt deteriorat. He de fer un parell de reparacions per poder accedir a casa a traves del meu veinat... tot arribarà! Aquest cop (molts de vosaltres ja sabeu que m'han operat del maluc: tot va molt be, pero no tant com per poder pujar la setmana que ve!) Na Rocío (amb la fletxa blava a la foto) és la persona que vos rebrà a casa i que sap el que s'ha de fer. Ella ha estat podant oliveres i trocejant la rama, per poder-la aprofitar a la cuina i la estufa de casa. La r
Més informació

És car l'oli de la serra de tramuntana?

Imatge
Fa 25 anys varem comprar can Garbulla al Barranc.  Tots aquests anys hem tengut cura le les oliveres, i hem restaurat les parets caigudes. No sempre tenim oliva per diferents motius, i no és el que mes ens preocupa: suposo que resulta evident que no es pot fer molt de negoci amb un olivar de 12000 m2, 180 oliveres sense accés rodat... Tot i així, Can Garbulla és un excel·lent laboratori per tocar amb les mans la realitat del que fou, i que és, un olivar de muntanya.  Un lloc on es pot fer el que m'agrada anomenar 'oli impossible', i temptar de contestar les preguntes que mos feim quan navegam per frècia i veim, aqui i allà, tanques d'oliveres en llocs inverosímils que traspúen l'amor dels qui les cuiden. Un club transfronterer no formalitzat que ens connecta amb un desig: viure respectant la terra. Per demà dissabte dia 9 hem organitzat un workshop experiencial: el taller teoricopractic presencial gratuït titulat 'és car l'oli de la serra de tramuntana'
Més informació

Juliette ens ha fet un desastre, i noltros l'enviam a fer punyettes

Imatge
 Tenim en marxa un seguit d'accions que vos contarem aviat. El Barranc de Biniaraix és un lloc on l’activitat agrària ha deixat una empremta espectacular en forma de treball adaptatiu d’un lloc esquerp per a poder ser cultivat, fins al punt de ser considerat ‘la capella sixtina de la pedra seca’  Video descriptiu del Barranc:   Llista de reproducció amb més videos:  Enguany, com cada any, hem fet, amb ajuda de voluntariat de TAIB, en un programa de Custòdia de Territori recolzat pel Consorci Serra de Tramuntana, hem fet la poda de les oliveres, que les manté vigoroses, productives, i resistents a ventades i nevades. A l’hivern, tradicionalment, l’eliminació dels restes de poda es fa cremant la branca prima i guardant la més gruixuda per a cremar a les cases  La gran nevada del temporal Juliette de 2023, més enllà de l’espectacle de postal, va deixar una factura que els propietaris del Barranc tardarem anys en poder 'pagar' Va ser el que es diu ‘ne
Més informació