L'excavació al Balears
Els paleontòlegs descobreixen dins una cova restes que poden aportar llum sobre la cronologia dels humans a Mallorca
La cavitat té una superfície excavable de 40 metres quadrats, i de moment s'ha arribat a la meitat. Foto: IMEDEA.
J.A. ORDINES.Palma.El doctor Josep Antoni Alcover, del grup de Paleologia del Departament de Recursos Humans de l'Imedea (Institut Mediterrani d'Estudis Avançats), confirmà en una entrevista a DdB la troballa d'una cova gairebé intacta en un lloc remot de la serra de Tramuntana que conté restes prehistòriques. La cova s'ubica en un indret de la costa de Pollença, al peu d'un precipici, i té més o menys 40 metres quadrats d'àrea excavable. Aquest mes d'agost, s'ha arribat fins a la meitat, sota la direcció del doctor Lluís Plantalamor, director del Museu de Menorca, en unes tasques codirigides pel doctor Joan Antoni Alcover de l'Imedea. Quant a l'altra meitat de la cova, es preveu que s'excavi l'estiu que ve. El pressupost d'aquesta feina de camp prové del Ministeri d'Educació i Ciència i de l'Imedea.
La cavitat es localitzà l'estiu passat, gràcies en part a una entrevista enregistrada anys enrere amb l'amo d'una possessió. Aquest hi comentava que s'intentà habilitar una cova, fa una cinquantena d'anys, per amagar en secret contrabandistes, i trobaren que hi havia restes de ceràmica i d'ossos. Al final, no s'arribà a usar com a amagatall perquè descobriren un lloc més adequat. Quan es trobà la cova, es notificà al Consell de Mallorca i es demanà el permís corresponent d'excavació.
La grufada feta pels contrabandistes deixà al descobert, a la superfície de la cova, fragments ceràmics corresponents a l'època prehistòrica. Entre les restes d'aquest tipus s'hi trobava l'anomenada «ceràmica incisa», la ceràmica ben datada més antiga que s'ha descobert a Mallorca i que se situa cronològicament entorn de l'any 2000 aC, més o manco. No se sap exactament quant va durar la seva elaboració, però correspon a la primera cultura que s'establí a Mallorca. El fet de trobar la ceràmica incisa en aquest indret és indicador que ens trobam a prop del que podria ser el primer poblament humà de les Balears -el marge seria de 100 o 200 anys després d'aquell poblament inicial. Els tècnics pensen que, com que és una cova poc tocada, podria fer llum sobre la cronologia de l'arribada dels primers humans i el contacte d'aquests amb la fauna autòctona. Quant als ossos trobats, són de dos tipus: ossos de restes d'alimentació dels humans -bàsicament cabrits- i restes d'alimentacio de les òlibes -ossos de ratolins i oceells-, la qual cosa indica que l'ecologia de l'època era molt diferent de l'actual.
Alcover comentà que l'excavació ha estat molt interessant, «sobretot perquè ens sorprenia que una cova ubicada en un lloc tan remot i d'accés difícil hagués estat habitada i ens plantejàrem què feien els humans en èpoques romanes a la cova». El treball realitzat aquest mes ha proporcionat alguna dada sobre aquest tema: «Una hipòtesi que es planteja és que creim que anaven allà per fer gestions ramaderes: es pot considerar com un corral natural per al ramat. Segurament després s'emportaven els cabrits al poblat, però mentre habitaven la cova s'alimentaven de cabrits perquè hi abunden les restes de cabrits per menjar. No hi anaven tot l'any, sinó en l'època en què els cabrits eren més joves», assegura Alcover.
Durant aquestes setmanes, en les quals el màxim de profunditat excavada han estat 80 centímetres, s'han localitzat diferents nivells estratigràfics que confirmen l'existència de quatre etapes ben diferenciades d'ocupació de la cova, totes prehistòrics. Dels quatre nivells diferenciats, el més antic data del 2000 abans de Crist i el més modern arriba fins al talaiòtic recent. Aquest és un dels aspectes més interessants que ha aportat l'excavació: una successió estratigràfica de la prehistòria de les Illes que no es troba en altres jaciments de Mallorca.
Un altre dels fets que s'han pogut constatar és que l'ocupació d'aquest indret no ha estat contínua, sinó que s'hi han realitzat estades breus, de setmanes, en diferents nivells. Com remarca Alcover, és possible que el lloc s'oblidàs i, potser al cap d'uns centenars d'anys, es tornàs a redescobrir i ocupar. En definitiva, es tractà, com explica el paleontòleg, d'una ocupació marginal però que pot il·lustrar cronologies ceràmiques i estils de vida del passat.
També assenyala que «es tracta d'un jaciment particularment interessant, perquè hi han sorgit detalls pràcticament únics en el registre arqueològic de Mallorca». L'equip tècnic ha protagonitzat tres setmanes de feina intensa de camp, però ara necessitaran mesos per netejar i per datar els materials, una feina de laboratori. L'estiu vinent, s'excavarà el cinquanta per cent restant de la cova, que permetrà afinar i concretar les conclusions de l'estudi del material trobat a la primera zona i, per tant, concretar la durada de l'ocupació.
Enmig de la cova també s'hi han trobat indicis d'una espoliació molt recent, un clot d'un metre quadrat que s'ha volgut dissimular tapant-lo. Segons Alcover, és alarmant perquè indica que a Mallorca, durant els darrers anys, hi ha gent que es dedica a passejar per llocs on és difícil arribar i hi fa clots sense permís, cosa que perjudica el patrimoni de tots.
L'accés per terra a la cavitat en qüestió és molt complicat i el marítim tampoc no és senzill: «Probablement es tracta de l'excavació logísticament més complexa realitzada enguany a les Balears», comentà Alcover. Així mateix, explicà que primer de tot traslladaren al camp base, ubicat a 50 metres de la cova, els queviures, aigua dolça i tota la infraestructura de l'excavació. Un equip de vuit persones integrat per tècnics de Bèlgica, les Canàries, Barcelona i les Balears estava tota la setmana al camp base i el cap de setmana una embarcació els anava a cercar. Tot el grup destacà la bona predisposició del propietari dels terrenys i agraí a Pere Coll el rescat de l'equip a alta mar quan anaven a la deriva.
Comentaris