Avaria i salvament a la sollerica

Divendres passat, 11 d'agost, en anar a cercar l'equip de treball, tot semblava anar bé.
Ones grossetes i un poc de vent, però varem fer un primer viatge fins a Cala Tuent amb un munt de material i personal rebentat de fer feina tota la setmana.

En fer el segon viatge, la barca començà a fer un renou molt lleig. De cami al lloc, prop del Torrent de Mortitx me vaig creuar amb uns sollerics -en Pere Coll 'corona' i el seu germà- que provaven de pescar alguna cosa malgrat el mal temps.


Bona gent, bona barca i bon equip, vatuadéna: tenien radio, un motor de 225Hp i temps per estar pendents de si el nostre motor es trencava.
En haver recollit els companys de les penyes, varem passar per davant ells amb el motor renquejant. Encara tira... cap a Sóller manca gent!

Però ja es veia venir: la transmissió es va trencar, i varem quedar a la ronsa davant la Torre de Lluc. En cinc minuts, un toc d'emissora, una barca que arriba, un cap que vola, el trasbord de personal per facilitar el remolc i cap a Cala Tuent a desembarcar gent i trastos.
Amb mar vella i unes bones ones a favor, el remolc es va fer aviat, amb puntes de 13 nusos!
Per acabar de fer ballar la baldufa, en Pere se va a oferir a remolcar la barca fins al Port de Sóller. Tota aquesta operació, que en circumstàncies normals es pot convertir en un malsòn, es va traduïr en una arribada a Ciutat amb un retràs de només una hora i mitja sobre la nostra previsió (probablement més per en Pere i el seu amic... gràcies, Pere!).