Sembrar Iris híbrids aquest hivern

(Tenc una quarantena d'Iris disponibles si a algu li interessa apuntar-se a la follia i cultivar-ne, vos podeu descarregar la llista d'aqui)
El segle passat (el 1993) varem anar al Sud de França i varem visitar un preciós jardí d'Iris a Sant Miquel de Cuixà, un jardí que crec que ja no existeix.
Varem quedar fascinats per l'espectacle de la floració primaveral dels diferents hibrids d'aquesta planta i per la tasca d'hibridació i selecció feta pels jardiners francesos.. Els Iris s'adapten força bé al clima de Mallorca, i especialment a la Tramuntana, de fet en tenc uns de sembrats al Barranc que han resistit fins i tot les cabres, que ja és dir.
Aquesta primavera vaig fer, amb un bon amic, una escapada a la Provença per localitzar criadors i aparaular la compra d'una petita colecció entre els milers de varietats que s'han creat.
Els jardins que vaig localitzar estan molt dispersos, aixi que vaig anar a veure uns quants que hi ha a la Provença i al Perigord, al Sud.






D'aquella visita vaig fer una tria que finalment està en camí.
Tendré 39 varietats que podeu veure en aquestes fotos:


Si algú de sobte desperta a la iridofília, només m'ha d'escriure i jo l'ajudaré a saciar el cuquet.

Comentaris

Unknown ha dit…
Hola, comentar que una espléndida colección de más de 200 tipos de Iris está en el jardín botánico de Ibi . Alicante. Es un espectáculo su floración y recomiendo su visita en el momento apropiado que es muy corto pues solo dura unos 15 a 20 días..
Un placer irisnautas!!
6:04 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Imatge
A gaudir del Barranc (Podeu veure videos del pla al final d'aquest post) Un cop més, el dijous 4 d'Abril farem una diada de crema de restes de poda. Me direu... cremar?? a cateva, Toni?? idò si: tot i que vaig comprar una fantastica capoladora, que la varem pujar en helicòpter (historia recollida en el tercer capitol de la segona sèrie del programa 'A Muntanya', la màquina està fent feina a tope en finques dels meus veïnats. Que perquè? idò perque l'accés pel cami vell no és possible perque esta molt deteriorat. He de fer un parell de reparacions per poder accedir a casa a traves del meu veinat... tot arribarà! Aquest cop (molts de vosaltres ja sabeu que m'han operat del maluc: tot va molt be, pero no tant com per poder pujar la setmana que ve!) Na Rocío (amb la fletxa blava a la foto) és la persona que vos rebrà a casa i que sap el que s'ha de fer. Ella ha estat podant oliveres i trocejant la rama, per poder-la aprofitar a la cuina i la estufa de casa. La r
Més informació

És car l'oli de la serra de tramuntana?

Imatge
Fa 25 anys varem comprar can Garbulla al Barranc.  Tots aquests anys hem tengut cura le les oliveres, i hem restaurat les parets caigudes. No sempre tenim oliva per diferents motius, i no és el que mes ens preocupa: suposo que resulta evident que no es pot fer molt de negoci amb un olivar de 12000 m2, 180 oliveres sense accés rodat... Tot i així, Can Garbulla és un excel·lent laboratori per tocar amb les mans la realitat del que fou, i que és, un olivar de muntanya.  Un lloc on es pot fer el que m'agrada anomenar 'oli impossible', i temptar de contestar les preguntes que mos feim quan navegam per frècia i veim, aqui i allà, tanques d'oliveres en llocs inverosímils que traspúen l'amor dels qui les cuiden. Un club transfronterer no formalitzat que ens connecta amb un desig: viure respectant la terra. Per demà dissabte dia 9 hem organitzat un workshop experiencial: el taller teoricopractic presencial gratuït titulat 'és car l'oli de la serra de tramuntana'
Més informació

Juliette ens ha fet un desastre, i noltros l'enviam a fer punyettes

Imatge
 Tenim en marxa un seguit d'accions que vos contarem aviat. El Barranc de Biniaraix és un lloc on l’activitat agrària ha deixat una empremta espectacular en forma de treball adaptatiu d’un lloc esquerp per a poder ser cultivat, fins al punt de ser considerat ‘la capella sixtina de la pedra seca’  Video descriptiu del Barranc:   Llista de reproducció amb més videos:  Enguany, com cada any, hem fet, amb ajuda de voluntariat de TAIB, en un programa de Custòdia de Territori recolzat pel Consorci Serra de Tramuntana, hem fet la poda de les oliveres, que les manté vigoroses, productives, i resistents a ventades i nevades. A l’hivern, tradicionalment, l’eliminació dels restes de poda es fa cremant la branca prima i guardant la més gruixuda per a cremar a les cases  La gran nevada del temporal Juliette de 2023, més enllà de l’espectacle de postal, va deixar una factura que els propietaris del Barranc tardarem anys en poder 'pagar' Va ser el que es diu ‘ne
Més informació