Celebram l'abundància: d'olives i d'amistats!

L'esplet d'oliva d'enguany al Barranc ha estat espectacular. El nostre veinat, en Pere de Can Pa i Peix, diu que no havia vist mai una anyada com aquesta, i augura que jo no ho tornaré a veure!
Certament els arbres han estat generosos, i si no hem collit més oliva és perquè ens no hem organitzat millor... o que no teniem clar què en fariem de tanta oliva. A la fi, hem acalat el cap i hem envestit, convençuts com estam de que trobarem qui vulgui el fruit d'aquestes oliveres, si o si.
Hem fet espès i menut per collir i traginat tota l'oliva que hem pogut -mai n'haviem collit tanta- i enguany hem après molt de questions de logistica. Hem comprat una taula-rampa per eliminar la fulla que ha fet una feinada, caixes, teles... i en Toni Serra mos ha regalat unes canyes de bambú per treure's el barret!
Possiblement l'any que ve no hi haurà esplet (sol passar després d'una bona anyada, els arbres es prenen un merescut descans) i el 2019 mirarem de collir més i millor.
S'ha de dir que hauria pogut ser millor si les ventades del 'Bruno' no haguessin tomat a terra molta oliva... què hi farem! sigui per vent, estornells, cabres, sequera o pluja en moments inapropiats, sempre anam magres al Barranc.

Tot i aixi ha estat un any singular i molt abundós. Mirau quina oliva més maca per fer pansida aconseguim al final de tot el procès:






L'abundància no es limita a les olives: nedam en una abundosa piscina d'amistats: un munt de gent ha desfilat pel porxet de Can Garbulla a donar una ma i volem donar-lis les gràcies per la seva ajuda.

Gent d'arreu de Mallorca, però també de molt lluny, com en Gabino Lopez, que va venir a Mallorca a aprendre la tècnica de la pedra seca desde el King's Canyon National Park a Califòrnia i va picar pedra a Can Garbulla un parell de dies.


Aixi, gràcies, per començar, a en Lluc Mir, en Manu Zwerger i en Gabino per ajudar a arreglar alguns esbaldrecs i a Lluis Llabrés per venir a veure com es fa la feina i a fer fotos.

Gràcies també a en Miquel Lladó, que ens va fer la poda de les oliveres que ens faltaven podar en el cicle trianual que tenim establit (no donam a basto a fer-ho tot en un any... i això que tenim nomes unes 180 oliveres!) i a en Gori Reynés, que ens va deixar les someres per traginar l'oliva, el mètode millor per dur olives al pla.

I gràcies tots els que ens heu ajudat a recollir les olives de les branques podades, i a cremar la branca: na Martha Zein, companya infatigable, en Biel Pomar, en Macià Garcies, en Joan Vicens i n'Alai Lillo, na Mariona, els seus fills Victor i Toni, en Liberto Santana, na Natàlia Legido i els seus fills, en Stéphane Martinez i na Gràcia Fornieles.

Ja a Palma mos varen ajudar a triar oliva en Miquel Martorell, barranquer i marger que sap el dimoni on es colga a la Tramuntana, i na Marta Solivellas, que no se perd la seva cita anual amb les olives, na Magda Molina, enfermera que s'escapa amb nosaltres sempre que pot, i en Joan Moranta, un oceanògraf preocupat per les ferides de la nostra mar... i també de la terra.

Com que el ritme de collida amb amics i voluntaris era una mica lent i el risc de pèrdua de bona part de la collita amb aquest sistema planava damunt noltros, varem fer un parell de jornals arreu, collint amb teles.
Em varen ajudar dos dies dues persones que respecto profundament, n'Adama i el seu company de nom impronunciable. Adama és potser la persona més valenta d'entre les que conec, haguin vengut o no al Barranc. No hi ha paraules per reconèixer el valor d'un home bò com ell que deixa ca-seva per travessar el Sahara de Mali a Libia A PEU en 35 dies... i que després va de Libia a Ceuta en altres 30 dies, novament a peu, que acaba per saltar la valla.

Finalment, en Jaume va pujar dos dies amb en Biel Torrens i els seus eficacissims tomadors d'oliva, n'Abdul i en Diuara. En Biel és qui va registrar la finca a gestiona els aspectes d'explotació que ens permeten poder certificar que tot el que surt de Can Garbulla és ecològic.

En total hem baixat uns 780 kg d'oliva amb somera i amb la oruga, aqui teniu n'Step fent la seva primera classe pel carnet de 'Advanced Donkey Driver':


Un barranquer de socarrel, en Jaume. Aqui el teniu quan,
amb 10 anyets tornava -sol- de fer una banyet a s'Estret
 qualcant na Nespla,

De la recollida i transport d'un terç de la collita s'ha encarregat en Jaume, el meu fill, una tasca que li agraeixo de tot cor, ja que de no ser per ell, s'hauria tudat aquesta part de la collita.

També hem fet uns 120 litres d'oli i tenim quasi 200 kilos d'oliva pansida es·pec·ta·cu·lar per fer adobada o per fer olivada.

Petites quantitats que si es venen no ens posaran en la llista de ricatxos de Forbes, però que potser ens ajudaran a pagar les feines de manteniment de la finca (podar i arreglar marges), que al cap i a la fi són les que mantenen el paisatge viu.

Si algú vol pujar al Barranc, a partir d'ara farem tasques de restauració de marges i també de recollida i crema de les restes de poda.

Les properes passes:

- Embotellar l'oli tan prest com hagui reposat.
- Trempar i envasar olives tan aviat com arribin a estar pansides com ens agrada.
- Fer olivada d'olives pansides.

Serà una producció molt limitada i voldrem compartir-la amb les persones que valorin la feina de tots els que tocam la terra amb les mans, en treim el fruit i curam el paisatge de la ferida de l'abandonament.

Al Barranc no hi ha oli si no arregles les marjades.
D'aqui el nostre lema: Olives x Pedres
El preu dels nostres productes incorporen la cura del paisatge.

Si estau interessats en col·laborar en el manteniment del Barranc de Biniaraix, enviau-nos un email i vos avisarem quan tenguem llest el producte.














Comentaris

Marga ha dit…
Enhorabona .....m,hages agradat poder participar pero em semblava un poc enfora per venir sola ......SALUD PER TOTS
Antonio Marin ha dit…
Que buena noticia. Os ha pasado como a nosotros con los tomates. La naturaleza siempre es generosa, bueno, a veces no.
Anònim ha dit…
Qué bonita vida, llena de verdaderas y duraderas experiencias!
Pep Salvà ha dit…
Que be veure que aquests arbres tan emblemàtics i estimats per molts de noltros han donat tant d'or daurat. M'hagués agradat ajudar, com ja vaig fer cualque any, però estic molt content de veure que han anat a ajudar mans conegudes i d'altres menys conegudes però igual de bones. Salut per tots!
Teresa ha dit…
Enhorabona per la abundant collita, a veure si aconsegueix participar en la próxima collita, enguany no ha estat possible. Seguiré atenta al teu blog barranquer

Entrades populars d'aquest blog

És car l'oli de la serra de tramuntana?

Juliette ens ha fet un desastre, i noltros l'enviam a fer punyettes