Cabo Verde... com gairebé tot... llums i ombres.



Per veure els llocs on varem anar... descarregau el kmz





200 Km2 aprox d'illa, 15000 habitants, a 330 milles al W de Dakar, 760 al sud de Canàries...
Mea Co2culpa efectivament: entre anar i tornar, prop de 8000km en 6 vols (palma-madrid-lisboa-sal i retorn)

Varem conèi...xer per dintre el concepte 'tot inclòs' a un Hotel Riu (hotelers mallorquins que creen riquesa als pobres països... vull dir... països pobres...) plantat enmig d'un camp de dunes massacrades pels 4x4, els buggies i els quads.

Com esperava, aqui també és impressionant la desconnexió total de la realitat entre dins i fora del recinte amurallat i l'abandonament total de la unica activitat econòmica preexistent (extracció de sal, ara en mans d'uns quants de 'okupas')

Tampoc sorprèn la orientació incondicional al turisme, i als darrers anys, com per tot arreu, a la construcció d'apartaments per guiris.

Xoc de models de vida entre els desenvolupistes (portuguesos, italians i demés fortunemakers) i els locals, que són acusats pels primers de poc emprenedors i fins i tot d'apatics, perque en haver pescat el que necessiten ja en tenen prou... aixo fa que molts dels llocs de treball en oferta no siguin ocupats per locals de sal, sino per caboverdians emigrats d'altres illes o per senegalesos o portuguesos.

Plou tan poc a l'illa que tota l'aigua ve de plantes de dessalinització.

Me va semblar positiva i esquizofrènica la tasca dels animadors/educadors de l'hotel. La seva tasca per fer socialitzar entre ells els milers de persones que hi ha al recinte, les activitats amb nins... tot viscut pels protagonistes com a extremadament positiu... Ho reconec com a vàlid si a ells els agrada... però per què no ho fan al seu mateix pais? de fet la majoria ni surten de l'hotel... Riu podria vendre perfectament 'Riu Holidays next to your door' per comptes de 'Cabo Verde Holidays' i estalviar a aquestes persones una pasta i milers de kilometres d'avió i emissions de CO2...


I també varem fer una immersió...





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Imatge
A gaudir del Barranc (Podeu veure videos del pla al final d'aquest post) Un cop més, el dijous 4 d'Abril farem una diada de crema de restes de poda. Me direu... cremar?? a cateva, Toni?? idò si: tot i que vaig comprar una fantastica capoladora, que la varem pujar en helicòpter (historia recollida en el tercer capitol de la segona sèrie del programa 'A Muntanya', la màquina està fent feina a tope en finques dels meus veïnats. Que perquè? idò perque l'accés pel cami vell no és possible perque esta molt deteriorat. He de fer un parell de reparacions per poder accedir a casa a traves del meu veinat... tot arribarà! Aquest cop (molts de vosaltres ja sabeu que m'han operat del maluc: tot va molt be, pero no tant com per poder pujar la setmana que ve!) Na Rocío (amb la fletxa blava a la foto) és la persona que vos rebrà a casa i que sap el que s'ha de fer. Ella ha estat podant oliveres i trocejant la rama, per poder-la aprofitar a la cuina i la estufa de casa. La r
Més informació

És car l'oli de la serra de tramuntana?

Imatge
Fa 25 anys varem comprar can Garbulla al Barranc.  Tots aquests anys hem tengut cura le les oliveres, i hem restaurat les parets caigudes. No sempre tenim oliva per diferents motius, i no és el que mes ens preocupa: suposo que resulta evident que no es pot fer molt de negoci amb un olivar de 12000 m2, 180 oliveres sense accés rodat... Tot i així, Can Garbulla és un excel·lent laboratori per tocar amb les mans la realitat del que fou, i que és, un olivar de muntanya.  Un lloc on es pot fer el que m'agrada anomenar 'oli impossible', i temptar de contestar les preguntes que mos feim quan navegam per frècia i veim, aqui i allà, tanques d'oliveres en llocs inverosímils que traspúen l'amor dels qui les cuiden. Un club transfronterer no formalitzat que ens connecta amb un desig: viure respectant la terra. Per demà dissabte dia 9 hem organitzat un workshop experiencial: el taller teoricopractic presencial gratuït titulat 'és car l'oli de la serra de tramuntana'
Més informació

Juliette ens ha fet un desastre, i noltros l'enviam a fer punyettes

Imatge
 Tenim en marxa un seguit d'accions que vos contarem aviat. El Barranc de Biniaraix és un lloc on l’activitat agrària ha deixat una empremta espectacular en forma de treball adaptatiu d’un lloc esquerp per a poder ser cultivat, fins al punt de ser considerat ‘la capella sixtina de la pedra seca’  Video descriptiu del Barranc:   Llista de reproducció amb més videos:  Enguany, com cada any, hem fet, amb ajuda de voluntariat de TAIB, en un programa de Custòdia de Territori recolzat pel Consorci Serra de Tramuntana, hem fet la poda de les oliveres, que les manté vigoroses, productives, i resistents a ventades i nevades. A l’hivern, tradicionalment, l’eliminació dels restes de poda es fa cremant la branca prima i guardant la més gruixuda per a cremar a les cases  La gran nevada del temporal Juliette de 2023, més enllà de l’espectacle de postal, va deixar una factura que els propietaris del Barranc tardarem anys en poder 'pagar' Va ser el que es diu ‘ne
Més informació