La mar de sardines

Avui mati he vist aquesta fotografia i no he parat fins a localitzar-la a Internet per compartir-la.
M'ha deixat sense paraules.

"Bronze whalers clarging a baithall", Doug Perrine, USA, Wildlife Photographer of the Year 2004.

Si voleu escampar la vista a galeries de fotografia de natura, terrestre o submarina, a més de la nostrada AFONIB local, mirau wildlife photographers, un concurs mundial de fotografia patrocinat pel Museu d'Història Natural de Londres i també nature photographers.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Imatge
A gaudir del Barranc (Podeu veure videos del pla al final d'aquest post) Un cop més, el dijous 4 d'Abril farem una diada de crema de restes de poda. Me direu... cremar?? a cateva, Toni?? idò si: tot i que vaig comprar una fantastica capoladora, que la varem pujar en helicòpter (historia recollida en el tercer capitol de la segona sèrie del programa 'A Muntanya', la màquina està fent feina a tope en finques dels meus veïnats. Que perquè? idò perque l'accés pel cami vell no és possible perque esta molt deteriorat. He de fer un parell de reparacions per poder accedir a casa a traves del meu veinat... tot arribarà! Aquest cop (molts de vosaltres ja sabeu que m'han operat del maluc: tot va molt be, pero no tant com per poder pujar la setmana que ve!) Na Rocío (amb la fletxa blava a la foto) és la persona que vos rebrà a casa i que sap el que s'ha de fer. Ella ha estat podant oliveres i trocejant la rama, per poder-la aprofitar a la cuina i la estufa de casa. La r
Més informació

És car l'oli de la serra de tramuntana?

Imatge
Fa 25 anys varem comprar can Garbulla al Barranc.  Tots aquests anys hem tengut cura le les oliveres, i hem restaurat les parets caigudes. No sempre tenim oliva per diferents motius, i no és el que mes ens preocupa: suposo que resulta evident que no es pot fer molt de negoci amb un olivar de 12000 m2, 180 oliveres sense accés rodat... Tot i així, Can Garbulla és un excel·lent laboratori per tocar amb les mans la realitat del que fou, i que és, un olivar de muntanya.  Un lloc on es pot fer el que m'agrada anomenar 'oli impossible', i temptar de contestar les preguntes que mos feim quan navegam per frècia i veim, aqui i allà, tanques d'oliveres en llocs inverosímils que traspúen l'amor dels qui les cuiden. Un club transfronterer no formalitzat que ens connecta amb un desig: viure respectant la terra. Per demà dissabte dia 9 hem organitzat un workshop experiencial: el taller teoricopractic presencial gratuït titulat 'és car l'oli de la serra de tramuntana'
Més informació

Juliette ens ha fet un desastre, i noltros l'enviam a fer punyettes

Imatge
 Tenim en marxa un seguit d'accions que vos contarem aviat. El Barranc de Biniaraix és un lloc on l’activitat agrària ha deixat una empremta espectacular en forma de treball adaptatiu d’un lloc esquerp per a poder ser cultivat, fins al punt de ser considerat ‘la capella sixtina de la pedra seca’  Video descriptiu del Barranc:   Llista de reproducció amb més videos:  Enguany, com cada any, hem fet, amb ajuda de voluntariat de TAIB, en un programa de Custòdia de Territori recolzat pel Consorci Serra de Tramuntana, hem fet la poda de les oliveres, que les manté vigoroses, productives, i resistents a ventades i nevades. A l’hivern, tradicionalment, l’eliminació dels restes de poda es fa cremant la branca prima i guardant la més gruixuda per a cremar a les cases  La gran nevada del temporal Juliette de 2023, més enllà de l’espectacle de postal, va deixar una factura que els propietaris del Barranc tardarem anys en poder 'pagar' Va ser el que es diu ‘ne
Més informació